La noia del temps

PIQUER, Eva: La noia del temps. Cruïlla. Barcelona. 1997

M'ha agradat força, ja que al final la protagonista acaba madurant i descobrint que la màgia no existeix, que totes les prediccions que va dir i es van fer realitat i el fet que la mare no n'encertés ni una, no era cosa de màgia. La protagonista es preocupa molt per la mare i pels seus amics (sobre tot per la Raquel), m'agrada la seva forma de ser, suposo que és per això que m'ha agradat tant la historia. El final ha estat molt bé, és una d'aquelles històries en que et llegeixes un capitol i quan te l'acabes, et quedes amb les ganes de saber com continua, i te'n llegeixes un altre i així durant quasi tot el llibre.

Mònica Ferré, 1r A ESO

1 comentaris:

Guifré Abad, 1r B ESO ha dit...

És bastant interessant al principi,però després es fa predicible el que passarà i fa que el
llibre no sigui interessant.També el dialecte és estrany i a vegades no s'entén bé.